i de bell nou... la Diada de Sant Jordi

Molt feliç Diada de Sant Jordi, una festivitat que m'agrada molt ! Llibres, roses i bon humor amb dracs (cada cop més desitjosos d'aprendre a llegir i fer amics), cavallers (cada cop més relaxats, no tant donats als rampells heroics), princeses (cada cop menys dòcils i capaces de decidir per elles mateixes que fan amb els dracs i... els cavallers i prínceps blaus) ! Quan la meteo va bé, és tan bonic ! Avui, precisament, fa un temps de primavera assolellat i acaronat per una dolça brisa ! Un plaer !

Aquest any, per això, mesclades amb les roses vermelles, unes roses grogues, i també llaços grocs... temps complicats doncs a més a més dels dracs, cavallers i princeses hi ha gent a la presó : enguany, la Diada té un sentit particular per a moltes, moltes persones aquí.

Cada 23 d'abril, m'agrada anar a treballar a la biblio amb una rosa a la solapa, sempre ho faig, o algun anell-rosa i per avui he tornat a la idea de fa 2 anys, afegint-hi una rosa groga:

el pin o fermall del dia
23-04-2018, Muriel

La setmana passada vam preparar una exposició a l'aparador "Llegir, escriure i cultivar el nostre roserar" i un company que cada any porta un ram de roses a la biblioteca en el dia assenyalat entre tots per celebrar els llibres i les roses ha portat aquest ram. Tot plegat, un aparador que fa goig !

L'aparador i el ram de roses, 23-04-2018, Muriel

També ens agrada sempre muntar alguna exposició de novetats (novel·les) a la biblio  per a la ocasió i per sort la setmana passada vam rebre la comanda:

Expo novetats novel·les a la biblio, 23-04-2018

Expo novetats novel·les a la biblio, 23-04-2018

I com cada 23 d'abril, avui he rebut - i enviat - missatges d'amistat, llibres i roses ! En rescato un que és un text de la Joana Raspall i em sembla molt bo, molt idoni, m'agrada (però no sé quin any el va escriure, ho buscaré !):

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!

I com l'altre dia, tot passejant, vaig trobar-me amb aquest drac, li vaig fer una foto pensant en l'entrada d'avui, la de la Diada, la penjo ara mateix:

Drac, tot passejant per Sant Joan Despí,
abril '18, Muriel

Apa, fins la propera i us vull imaginar lliures i entre llibres i roses ! Muriel

Un abril plujós...

A l'abril, pluges mil... no és nou... tampoc és sempre així per aquestes contrades mediterrànees. Són dies que m'agraden i agraden molt a les meves plantes, cactus a part, tot sigui dit ! El ficus que havia començat a secar-se i la clívia que tot just ha florit somriuen (m'ho imagino) !

3 gotes d'aigua, de vida, abril '18, Muriel

flor de clívia, fidel a l'abril, una joia,
11-04-18, Muriel

Aigua de bombolles, pluja  d'estones ! (M'encanta la paraula "estona" i m'encanten les estones !)

Fins aviat, Muriel

Bancos para sentarse mientras pasa el tiempo

Y de vez en cuando... un banco, un banco que nos invita a pensar y también a dejar de pensar, que nos invita a estar aquí, sencillamente, a ser por un momento, a formar parte del momento, a estar aquí sentada, a estar allá en la línea del horizonte. A volver por un instante a estar consigo mismo (consiga misma), en distintas épocas a la vez de nuestra vida, concéntricas, a estar con algunas personas, sin interferencias de vida y muerte, sin palabras. A sentir paz, a sentir la vida...

Colera, camino de ronda, 30 de marzo '18, Muriel

Llançà, camino de ronda, 30 de marzo '18, Muriel

Tuve en las manos el libro recién publicado de Hubert Reeves, astrofísico tan humano, tan presente en el momento (co-autor de La historia más bella del mundo y autor de varios libros, entre los cuales Paciencia en el azul del cielo y Malicorne, reflexiones de un observador de la naturaleza...), un libro que en francés, me parece que todavía no está traducido al castellano, lleva un título bonito: Le banc du temps qui passe, subtítulo Méditations cosmiques (El banco del tiempo que pasa, Meditaciones cósmicas). Era a finales de octubre, un amigo se lo acababa de traer a mi hermano Arnaud que pocos días después pasaría a sentarse en un banco, allá, por el otro lado de la vida, el banco del tiempo eterno. No lo he leído, sólo hojeado, lo remediaré... pronto... un día de estos

Una real  invitación a sentarse y leer,
photo oct. '17, Muriel

... y la contraportada, oct. '17, Muriel, Tulle

En los bancos de Colera y Llançà que miran el Mediterráneo, estuve sin pensar y con Arnaud, con Isabel, con Marie-Annick... y conmigo misma, en el tiempo que pasa... en un homenaje de corazón.

Hasta pronto, à bientôt, até logo... Muriel

les coeurs qui nous attendent quelque part...

le coeur qui m'attendait sur le GR-92 de Portbou à Colera
en ce jour de Pâques 2018, Muriel

Car il y a toujours un coeur qui nous attend quelque part, un coeur de cactus, un coeur de Pâques, un présent précieux qui met un sourire dans le coeur...

À bientôt ! Muriel (Sí, Sílvia, "la naturalesa és sàvia !" i tant ! Ma grande camarade, une pensée profonde pour toi, amitié in absencia, le 1er avril, il y a 4 ans, ton coeur tellement ami a lâché et il m'attend là-bas, là-haut, plus loin, à l'autre bout du GR de la Vie...)